Els partits independentistes una altra vegada han tornat a bloquejar el partit quan ni tan sols ha començat la legislatura.

Ni quan Ciutadans, el partit que ha guanyat les eleccions, ha xutat la pilota endavant perquè corri el temps els responsables d’aquest bloqueig s’han posat a jugar. I d’aquesta manera els problemes reals i les seves solucions encara estan sobre el terreny de joc davant la mirada d’un separatisme que pretén jugar sol des de la banqueta i a sobre endur-se els tres punts de la classificació. Necessitem sortir d’aquest indigne joc que es riu de les necessitats dels catalans i de les institucions, uns i altres necessiten polítiques reals que no arriben.

Tothom està veient la paralització a la qual els partits separatistes sotmeten el Parlament. Ni fan, ni deixen fer, ni rendeixen comptes. I quan, tips d’aquesta situació, des de Ciutadans movem fitxa i esperem l’arribada del sentit comú al terreny de joc, ens trobem que l’àrbitre -que hauria de garantir que la gestió parlamentària es faci amb la màxima pulcritud legal- pretén començar el partit prevaricant i saltant-se les resolucions del Tribunal Constitucional per posar el Parlament al costat de la il·legalitat. Altra vegada.

Sempre he pensat que la presència d’un àrbitre assegurava un partit net però avui hem assistit a un partit que ni té nivell per jugar en cap lliga ni pot representar cap institució. En un estat de dret i democràtic la institució ha d’estar protegida d’espontanis que salten al camp amb la seva fitxa a la mà pensant que l’acta de diputat dóna dret a tot. És impensable que algú, només per tenir la fitxa que li permet jugar el partit de la Llibertat, es posi a donar puntades de peu a les regles, tregui lectures pròpies del reglament, la llei i la norma i decideixi com s’han d’interpretar.

Espero que el sentit comú acabi posant fre a la situació insostenible en què ens trobem. Només així s’evitarà reviure seqüències il·legals i esperpents habituals dels partits separatistes, que haurien de començar reconeixent la seva gran mentida com alguns han fet davant els tribunals. Hi ha ocurrències que han de quedar fora de joc en el minut zero i més val suspendre un partit que començar-lo irregularment.

El que és evident és que el nacionalisme, més enllà de preocupar-se per Catalunya i els catalans, ha convertit el procés en el seu modus vivendi. Per això, enlloc disputar el partit sobre el terreny de joc, de nit es dedica de nit a tallar la gespa però la deixa plena de forats, cosa que demostra que ni tenen cabuda en el camp, ni serveixen per fer el més bàsic, que és tallar la gespa. Volen convertir la seva responsabilitat política en un partit sense àrbitres ni normes, on només puguin jugar ells.