Un conveni sense signar, unes obres inacabades i un finger de ‘quita y pon’.
Queden ja pocs dies perquè es compleixi un aniversari més del començament de les obres de la llosa del parc central i els veïns, com no podia ser d’una altra manera, n’estan farts.
A l’alcaldessa li han entrat les presses per demandar a ADIF pels reiterats incompliments amb les obres i, com no, apareix el dit de la discòrdia: el finger. Uns diuen que el finger ha d’anar a terra i que s’ha de construir una marquesina però que, òbviament, l’Ajuntament només pagarà la construcció de la nova marquesina ja que l’enderroc d’aquest finger ha de ser costejat per ADIF. Els altres ja no sabem si estan o no d’acord amb l’enderroc del finger però en tot cas, si s’enderroca s’ha de construir una marquesina i òbviament ha de ser costejat per l’Ajuntament tant l’enderroc com la nova construcció.
Amb tantes obvietats ja no sabem què és cert i què no. El que sí sabem és que hi ha una evidència cent per cent segura i és que els perjudicats de tot aquest batibull són els veïns, que portaran aquest proper mes d’agost 8 anys veient com les obres continuen ad eternum, amb un parc que no agafa color ni forma alguna.
Des que Ciutadans és al Consistori, les obres de la llosa del parc central han passat ja per dos alcaldes en funcions i tres alcaldes ‘fixes’ – i dic fixes perquè ja sabeu que a Girona els alcaldes no acostumen a durar massa-. Ara, com ja us he dit, a l’alcaldessa li entren les presses sobtades per demandar a ADIF, els ‘malos malísimos’ de tot aquest desordre i els culpables de la situació actual.
Disculpeu, se m’oblidava dir-vos que l’Ajuntament ho ha fet tot de manera impol•luta i no té absolutament res de culpa i que òbviament som ‘maravillosos maravillosos’. Senyors, no ens enganyem. ADIF no ha fet les coses bé, gens bé, però l’Ajuntament de Girona tampoc. S’ha permès allargar una situació de crispació entre els veïns de la ciutat, una situació de deixadesa per part d’ambdues administracions, una situació que s’ha allargat massa en el temps i han aconseguit que finalment acabi sent una situació insostenible.
Ara és quan arriben les presses per convocar juntes de portaveus urgents, ara és quan urgeix prendre una decisió, ara és quan veuen que no es pot allargar més en el temps i que òbviament ja no li poden treure més rèdit a la situació.
Una vegada més i com sempre acostuma a posar de manifest Ciutadans, anem tard, anem tard i molt. Ara comencen a notar-se les tensions, les sortides de to i el nerviosisme d’alguns/es. Ara se’ns posa sobre la taula tres opcions, l’alcaldessa ja sap quina vol ella, la de l’enfrontament.
Després de la primera junta de portaveus urgent, sembla ser que la majoria dels grups municipals no opta per l’enfrontament, opta per ser racionals i per escollir la millor opció, aquella que aporti un benefici directe a la ciutadania. Opció que a Madrenas no li agrada.
Sorprenentment, a Madrenas se li queda un regust agredolç després de la reunió convocada a corre-cuita a Sant Narcís. Els veïns no volen demandar ADIF i allargar l’acabament de les obres com a mínim 3 anys més. Es nota la crispació i la desesperació d’uns veïns que no es mereixen tan mala gestió per part de les administracions. Els veïns volen que les obres s’acabin ja, volen acabar amb aquest malson que tants anys dura, tot i que encara hi ha algun grup municipal que pensa que la millor opció és la de demandar ADIF, aturar el tren i posar-se a pintar la llosa. Aquest grup municipal era a la reunió? Van escoltar les mateixes demandes? En fi, sempre hi ha d’haver una veu discordant i quan es tracta de fer soroll, encara més.
Finalment, els portaveus dels diferents grups municipals hem de prendre una decisió al respecte. Una junta de portaveus urgent més. Una junta de portaveus on les formes no són les correctes – últimament això de perdre les formes per part d’alguns, està a l’ordre del dia-. Una reunió en la que s’obliga als portaveus a posicionar-se. La opció de Ciutadans és clara, i si estem aquí és perquè les coses mai s’han fet bé, no hi ha un conveni signat amb ADIF i tot i així, els diferents governs tampoc han estat capaços de seure amb ADIF a renegociar un conveni per signar. Per culpa d’aquesta manca de lideratge per part dels diferents partits que han estat al govern del consistori gironí, avui ens trobem en una situació límit. Per tant, tot i que a l’alcaldessa no li sembli una opció, la nostra opció era haver fet les coses correctament des d’un bon principi i no treure-li cap tipus de rèdit ni allargar-ho fins on ho ha allargat.
Però clar, ara necessita el vistiplau dels diferents grups municipals per no sentir-se sola al prendre la decisió. Escolti, doncs si ens fa prendre una decisió de les que ella proposa – perquè tinguin clar que la opinió o opció de Ciutadans, si no és entre les que ella proposa, no val-, per suposat aquest grup decidirà estar al costat dels veïns, escoltar les seves demandes i no posar pals a les rodes per a la continuïtat de les obres.
Una cosa però haig de dir –saben aquella expressió que diu ‘¿Si no lo digo reviento?’, doncs em passa una mica això- i és que tot i que la opinió de Ciutadans no li agradi, vostè senyora Madrenas, no és ningú per amenaçar ni a aquest ni a cap grup municipal dient que la seva resposta a la premsa serà que entre d’altres, Ciutadans no té opinió. Una cosa és no tenir opinió, i altra molt
diferent és que la nostra opinió a vostè no li agradi. I recordi que ja hi ha una opció escollida, recordi que ara sí que l’Ajuntament
pagarà l’enderroc del finger, ens agradi o no. Per tant, senyora alcaldessa és hora de posar-se les piles, de treballar conjuntament i d’una vegada per totes, signar un conveni.
Ara ja tenim les paraules, però ens falten els fets. Esperem que no es continuïn
fent promeses irresponsables, paraules i frases que finalment queden en ‘agua
de borrajas’.
Res non verba senyora Madrenas.
Míriam Pujola