Dimarts passat, 19 d’abril, vaig tenir el plaer de conèixer a l’Albert Palacio i de rebre’l al seu pas per Figueres. Molts us preguntareu: qui? L’Albert va partir, avui fa 52 dies, des de Roma amb destinació Santiago de Compostel·la amb el ferm propòsit de recórrer els 3000Km que separen ambdues ciutats i un únic objectiu: recaptar fons per a la recerca del tumor cerebral difús (DIPG), una malaltia que pateix l’Asier, el fill de 9 anys d’una companya de treball.
Van ser dues hores d’una amena xerrada, espontània, directa i franca, on l’Albert, en companyia del Narcís Planas, el seu amfitrió des de que va entrar a Espanya, em va explicar la seva iniciativa, els seus dies de travessia, i la causa i motiu del seu viatge solidari, un projecte on totes les despeses corren al seu càrrec i la recaptació es destinarà íntegrament a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.
Cap ciutadà de Figueres pot estar agraït a l’equip de Govern de la nostra ciutat, ni a la majoria de l’oposició. Ningú i dic ningú, a excepció de Ciutadans i PP, es va interessar per aquesta causa. No es va fer una rebuda oficial a l’Ajuntament, ningú es va interessar pel seu camí, ningú li va acompanyar en les hores que va estar a la nostra ciutat, ningú li va donar suport. A cas no ho mereixia? Això si, els mateixos que van ignorar aquesta noble i inspiradora causa solidària, només 24 hores després, corrien a la plaça de l’Ajuntament, obrien les portes de la Casa Gran i saludaven amb honors a l’Otto Ozols. Qui? Un periodista letó que recorre el trajecte de la Via Catalana per tal de fer-ne difusió al seu país.
És clar que cada grup municipal té les seves prioritats polítiques. Per a uns, com els que varen rebre a l’Otto, el principal són la propaganda, les fotos, els titulars i la cortina de fum de la “independència”; per a nosaltres, Ciutadans, el prioritari són les persones, la regeneració política, la reactivació econòmica, les polítiques socials, i complir els compromisos adquirits amb els nostres veïns, la nostra ciutat i el nostre país. Per això, entre la causa de l’Otto o la solidària causa de l’Albert, nosaltres apostem pel treball real amb persones inspiradores i compromeses.
Un país com cal, cosa que ha oblidat el Govern d’Espanya, i també el de Catalunya, ha de promoure la recerca de les malalties minoritàries, evitar el diagnòstic tardà i garantir una atenció adequada. És prioritari un gran pacte nacional per a l’avanç de la ciència que afavoreixi una millora de la cultura científica i prioritzi el seu paper en el desenvolupament econòmic i la competitivitat internacional del país. És necessari destinar més recursos per a la recerca de nous medicaments i tecnologies sanitàries als centres públics i en col·laboració amb entitats privades. Per això, és essencial l’increment significatiu de la inversió en I+D i el desenvolupament d’una llei de mecenatge científic que reactivi la filantropia i la inversió privada en recerca.
A nivell municipal, hem de comprometre’ns amb aquelles causes i iniciatives solidàries impulsades des de la societat civil que, com la de l’Albert, de forma altruïsta, inspiren, conviden i ajuden a construir un món millor, i que deixem de recolzar projectes estèrils, buits i egoistes com el de l’Otto que només impulsen vies mortes.
Artícle publicat al Setmanari de l’Alt Empordà el 26 d’abril de 2016
Héctor Amelló Montiu és llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia, llicenciat en Belles Arts i Màster Universitari en Comunicació, Cultura, Societat i Política. Actualment es Portaveu del Grup Municipal Ciutadans Figueres i Conseller Comarcal de l’Alt Empordà. Ha treballat com a freelance de Marketing, Comunicació i Noves Tecnologies.
