Vaig agafar les claus de l’armari del rebedor i vaig anar a la casa del veí. En entrar al saló l’única cosa que veia era el moble amb tres prestatgeries repletes de llibres, i tenia permís del propietari per triar-ne un.
Era 1975. Jo tenia 9 anys i va ser la primera vegada que en tocar-ho vaig saber que la nostra no seria una relació esporàdica; des de llavors sóc un enamorat de la lectura i dels llibres, físicament, em refereixo, al seu tacte i la seva olor.
Vaig llegir tot el que en aquestes tres prestatgeries hi havia, i ho vaig fer davant la impossibilitat de poder accedir a una altra lectura; vivia a Sant Miquel de Fluvià i no hi havia llibreries.
A la primera ocasió que vaig tenir perquè els meus pares em portessin a Figueres (llavors era una aventura anar a la capital), vaig ficar-me en la butxaca els estalvis que tenia i em vaig disposar a buscar una llibreria.
La sensació en entrar a aquest món replet de llibres, va ser la millor que havia experimentat fins llavors. No sabia on mirar, els volia fullejar tots, tocar tots i cadascun d’aquests volums.
-Quin llibre estàs buscant? – va ser la pregunta que em va fer tornar a la realitat. El llibreter em mirava i la veritat és que no tenia ni idea que contestar; en adonar-se de la situació, em va preguntar:
-Què t’agrada llegir?, misteri, aventura? o prefereixes una de cavallers medievals?- com seguia sense tenir-ho clar li vaig dir que si, que de cavallers m’agradava, així que va marxar i em va portar dos o tres volums per triar, em va explicar una mica de què anaven i finalment em vaig decidir per “ Ivanhoe ”; des de llavors sóc un amant dels llibres ambientats en l’època medieval.
Explico tot això perquè estic seriosament preocupat pel tancament de totes i cadascuna de les llibreries històriques de Figueres (i en general de totes les ciutats). Sé que per sort seguim tenint establiments on poder comprar llibres, però normalment són papereries, on els llibres són accessoris, o és “online”, on no pots tenir aquest contacte amb el professional que t’assessora ni la possibilitat de fullejar el llibre.
Davant aquesta situació, potser ens hauríem de plantejar com evitar el tancament d’aquests establiments, i no em limito a les llibreries, ja que tot el comerç de proximitat està desapareixent.
Una alternativa que des de 2004 s’està practicant a París amb gran èxit, i que ara estudia Barcelona, és l´anomenada “Vital’Quartier 2” promocionada per “Semaest (Société d’économie mixte d’aménagement de l’Est parisien)”.
Com a societat d’economia mixta públic-privada, el Semaest és una operadora que vetlla pel petit comerç, i en concret per les llibreries independents que, com a tot arreu, es defensen com poden davant megaplataformes de venda en línia.
Per rebre ajuda, no obstant això, s’ha de demostrar que són rendibles.
El Semaest pot comprar l’edifici on es troba el comerç afectat o bé oferir un contracte de lloguer protegit i fins i tot imposar una clàusula d’afectació perquè, en cas de venda de l’edifici a tercers, es respecti la permanència de l’establiment.
Potser ara sigui el moment de plantejar-se, davant el debat sobre el pressupost municipal, si volem un futur on importin les tradicions creant una partida per a la recuperació i manteniment del comerç de proximitat a la nostra ciutat.
El futur és a les nostres mans.
I per cert, segueixo tenint a la meva biblioteca l’exemplar de “ Ivanhoe” que vaig comprar llavors.
Article publicat al Setmanari L’Empordà el 2 de febrer de 2016
Toni Pérez Márquez ha estudiat un MBA en administració d’empreses. Actualment és regidor del Grup Municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Figueres i Conseller a Figueres de Serveis S.A. Treballa com a CEO immobiliari.