Fa temps que des de Ciutadans defensem que la Festa de Catalunya es celebri el 23 d’abril, diada de Sant Jordi, festa del llibre i de la rosa, reconeguda per tots els catalans i admirada per la resta d’Espanya.

 

La diada de Sant Jordi representa una Catalunya amigable i solidària, que troba en aquest dia l’oportunitat de tenir mostres d’afecte i agraïment cap als més propers. Fills que regalen roses a les seves mares, parelles o companys de feina que s’obsequien mútuament llibres o roses, o estudiants que aprofiten la diada per finançar els seus viatges de fi de curs… Aquesta és la Catalunya, propera i generosa, que deixa de banda les seves divisions polítiques i celebra una festa unida, una festa de tots.

 

Més enllà dels fets històrics (poc sentit té mirar al passat si no serveix per aprendre de cares al futur), als últims anys l’onze de setembre ha anat adquirint una connotació política molt marcada, tractant de confondre deliberadament les aspiracions polítiques de una part dels catalans, amb una suposada aspiració unitària del poble català. Ha anat perdent pel camí el seu esperit de celebració de tots, i adquirint un de nou de confrontació amb la resta de catalans i espanyols.

 

Aquesta transformació no és estranya si atenem als fets històrics que es rememoren l’11 de setembre. Un dia en què els catalans partidaris de un monarca van véncer sobre els partidaris de un altre. Un dia on un bàndol va imposar la seva voluntat sobre l’altre, en una guerra que tenia més motivació en els interesos de potències estrangeres que de la propia Espanya. Però no perdem de vista que, segurament, cada català d’avui té avantpassats en ambdos bàndols…

I el risc que corre avui la societat catalana, és que oblidem qui som i com en som de diversos. Catalunya és la suma de tots els seus ciutadans, i les institucions han d’estar a l’alçada d’aquesta realitat. Catalunya necesita més que mai tornar a estar unida i sense dubte, un dia que reculli les aspiracions polítiques de només una part de la societat no pot esdevenir el dia que tot el poble català reconegui com propi.

 

És per aixó que, des de Ciutadans Girona, reclamem a les institucions catalanes que conmemorin la Diada de Catalunya  el dia de Sant Jordi i proclamin l’onze de setembre com el dia de la convivència i la Uitat del poble català, amb independencia de les seves posicions polítiques. Com el dia en què recordem que mai ens hem de centrar en allò que ens separa, en allò que ens divideix i ens fa mal com a poble, i menys encara en allò que va provocar ferides que, 300 anys més tard, alguns s’entesten en no tancar.